HISTÒRIA DEL DIA DE LA ROSA "SANT JORDI"

En un llunyà regne la vila del qual emmurallada junt amb el seu palau on vivian el rei, la seva família, els seus servidors i cortesans, estava assentada al peu d'un manyific llac en una bonica vall envoltada de muntanyes, però tot aquest previlegi natural es veia entristit, pel qual no lluny d'allà en una cova al costat del llac, vivia un drac enutjós, molest, fastigos i  empipador que amb freqüència es dirigia cap a la vila, robant el bestiar i de tant en tant devorava algun que un altre súbdit.

El Rei ja no sàvia que fer, quants havia manat a matar al drac, havien mort entre les seves goles, el poble estava cansat i fart fins al punt que es van revoltar i dirigint-se al palau cridaven; ¡Estem perdent els nostres fills i el nostre bestiar mentre el rei i la seva família estan bé protegits en palau!.¡vostra majestat té l'obligació de fer alguna cosa, posar remei a aquesta situació!

El rei que no sàvia que fer, desesperat, per mostrar-se magnànim amb el poble i aplacar els seus ànims va pensar una estratègia per guanyar temps, mentre trobava una solució definitiva i els va dir:

Comprenc la vostra angoixa, farem un sorteig en el qual entrarem tots per a que veieu la meva bona fe, el perdedi s'oferira al monstre en sacrifici per protegir als demes..La fatalitat va voler que li toqués a la filla del rei oferir-se en olocaust, aquest plorava desconsolat La meva unica filla, la que pensava que em donaria descendència tindrà una mort terripble! La princesa va respondre: pare un rei aquesta obligat a complir la seva paraula

Així aprofitant que el drac habia sortit a fer les seves malifetes, van posar la bonica princesa a la porta de la cova per a que el drac se la menjara i poguessin estar un temps tranquils.

La princesa plorava amargament per la seva sort en veure's tan jove i plena de vida.

En això que va aconseguir passar per allà un cavaller amb una brillant armadura muntat en el seu corser blanc. Era SANT JORDI, fill de militar, famós pel seu gran cor, la seva santedat i per la seva lluita contra el mal. En veure la princesa afligida el va preguntar Què us passa bella dama?., aquesta contesto, marxeu cavaller no us  pareu , doncs si no  voleu ser devorat per un drac com em succeirà a meu, el cavaller va dir. - No us preocupeu princesa m'en comenaré a Déu el nostre Senyor i donare mort a la bèstia que us té atemorits.. I dient això tot es va entristir i va enfosquir, el maligne drac va aparèixer davant d'ells, llançant una flamarada per la boca, muntant en el seu corser la va parar amb el seu escut protegint la princesa i així mateix,.Es va llançar com el tro cap a la bèstia abans que llancés la seva segona flamarada i aquesta va obrir les seves goles per a devorar-lo llavors Sant Jordi clava la seva espasa atravesant la seva pestilent boca, fen la sortir per el coll el drac bramava i es retorçava, Sant Jordi ajudat sens dubte pel tot Poderós, veloç com el llampec li va assestar tremend cop, al clatell i posteriorment li va travessar el cor amb la seva espasa provocant li la mort .

De sobte tot es va il·luminar, van desaparèixer les ombres i les tenebres i en el regne hi havia alegria, jubilo i les aus cantaven, el paisatge apareixia bonic i ple de llum com antany.

Tots eren feliços i van voler compensar a Sant Jordi, aquest els va dir; em conformo que us convertiu a la fe de Crist. Llavors tot el regne es bateig començant pel monarca i la seva bella filla.

On es va vessar la sang del drac va sortir una bonica "rosa".Agafanla SANT JORDI . La hi va lliurar a la princeasa i li va dir: Preneu bella princesa en senyal d'amistat i estima per a que no m'ovlideu i recordeu que l'amistat i l'amor sempre guanyaran sobre el mal i les tenebres.

I des de llavors a Catalunya cada any se li regala una rosa a totes les dones per part dels homes, els seus pares, els seus amics, veïns que s'apreciïn, nuvis o marits, etc., etc. En senyal d'amistat i estima.

I aixis mateix les dones regalen als homes un llibre perquè recordin aquesta llegenda escrita.